dilluns, 28 de setembre del 2015

En Taca es vesteix

Avui a la classe de 3 anys, hem hagut d'endevinar quí s'amagava dins la capsa dels contes. Només teníem una pista: és un animal de color verd. Hem dit que podia ser un cuc, una granota... fins que hem endevinat que era UN COCODRIL!


 El cocodril ens ha duit el conte d'en Taca que no sabia vestir-se. És un cà molt despistat i entre tots hem treballat el vocabulari de la roba i l'hem ajudat. Ho hem fet molt bé!

Després hem tornat a cantar la cançó de les mans i avui l'hem vista a la pantalla de la classe. Teniu l'enllaç a l'esquerra de les entrades.


Conte "Les mans no són per pegar"

A la classe de 4 anys, divendres vaig contar el següent conte:




Aquest conte ens ho ha duit una titella nova: un cocodril!! Amb ell hem treballat la quantitat de coses que podem fer amb les mans i que no serveixen per pegar.





Després hem pensat més coses que podem fer amb les mans i que no apareixien en el conte. Han quedat sorpresos quan els hi he explicat que amb les mans també podem xerrar i que algunes persones sordes fan servir les mans per comunicar-se. Només he tengut temps d'introduir dos signes (papà i mamà) i alguns colors, però ja era hora d'anar a dinar. Un altre dia, més!

dilluns, 21 de setembre del 2015

Conte "Na Sara no vol anar a escola"

Avui m'he estrenat al grup de 3 anys. Estan adaptadíssims i això que ja feiem un horari llarg avui!
Un amic meu amb forma de titella, el lleó, ha volgut conèixer als nins i nines de tres anys i hem repassat els noms de tots que estàvem molt atents asseguts  a l'estora.

 El lleó ens ha duit un conte (he triat un conte que sempre cont a la classe de 3 anys a principi de curs): "Na Sara no vol anar a escola" i no és el cas dels nins de 3 anys perquè tots m'han dit ben convençuts que a ells sí que els hi agradava l'escola dels grans.

La protagonista no vol anar a escola perquè assegura que és avorrida, així que un dia la mare la duu a la seva oficina on sí que s'avorreix de veres ja que allà no li deixen tocar res ni jugar. Des d'una finestra, na Sara veu el pati de l'escola i als seus companys que estan disfrutant. Així que s'ho repensa i decideix que ja sí vol anar a escola.







Per acabar, hem introduit una cançó que li deim "la cançó de les mans". Vos pos el link a la part dreta del blog per si la voleu cantar ;-) Ells només m'han sentit a mí cantar-la, la setmana que vé veuran el vídeo i la cantarem tots junts.

Conte de l'aurora

Divendres passat, a la sessió de 4 anys, vàrem treballar un dels hàbits més importants de la parla: CUIDAR LA VEU. Mitjançant una adaptació d'una altra adaptació vaig explicar, amb l'ajuda de la titella d'un lleó, "el conte de n'Aurora" que la logopeda Eugenia Romero havia penjat al seu blog de "maestros de audición y lenguaje". La setmana que vé contaré aquest conte a la classe de 5 anys.

Les cordes vocals són representades per dues retxes negres plenes de perles de colors (gomets) que van caient cada vegada que cridam i feim un mal ús de la veu. D'aquesta manera, el protagonista del conte que crida molt a l'escola, al pati i a casa comença a perdre perletes, a perdre la veu fins que es queda afònic. El lleó l'ajudarà a recuperar-la seguint les pautes de fer silenci, protegir el seu coll del fred i beure aigua natural a glopets. Si segueix aquestes passes, tornarà a recuperar la seva veu.

Els infants varen crear la seva pròpia Aurora aferrant gomets de diferents formes, tamanys i colors.

Aquí tenim una Aurora, unes cordes vocals, sana i amb totes les perles:



Aquí, n'Aurora comença a perdre les perles i el protagonista començava a quedar-se afònic:

Ara ja n'Aurora no té perles i no podem xerrar perquè també hem perdut la veu:

dimarts, 8 de setembre del 2015

Algunes recomanacions...

      L’estimulació del llenguatge oral  per la vostra part  no és una feina que s’hagi de fer durant una hora diària, mes bé  és tracta d’una actitud comunicativa i lingüística molt relacionada amb el joc i l’aprofitament de rutines diàries.

       L’aprenentatge de paraules noves ha de ser una feina agradable tant per a pares com per fills  i en el cas dels nins especialment petits (dos, tres, quatre...anys) és recomanable que sigui un aprenentatge implícit principalment mitjançant el joc i les experiències reals. Aquí teniu algunes recomanacions que vos poden ser útils:

  • Respectarem el torn de paraula del fill, li xerrarem a la cara mirant els ulls.
  • Procurem que digui el que vol, sense forçar que estigui ben dit, però és important evitar que se comuniqui mitjançant el gest.
  • Hem d’intentar que digui les paraules senceres, sense utilitzar diminutius ni sons (“guau” en lloc de “ca”).
  • No hem de repetir paraules mal dites que ens facin gràcia.
  • Cal cercar moments per parlar amb ell, sense fer una altra cosa. Xerrem molt clarament, poc a poc i mirant a la seva cara.
  • Hem de compartir algunes estones abans d’anar a dormir. Si pot ser, llegint o explicant un conte, xerrant de com ha anat el dia... Feim preguntes i esperam que el nin respongui sense avançar la resposta.
  • Quan esteim junts, vestint-lo, banyant-lo... podem descriure el que esteim fent anomenant les passes i que ho repeteixi. Com per exemple: “Ara ens despullam, ara ens ficam dins sa banyera... uuuuyyyy que calenta!!! Agafam s’esponja, posam es sabó...”
  • Valorar molt les paraules ben dites. Si no li surt bé la paraula, no ens hem de posar nerviosos, ni l’hem de renyar. Repetim la paraula ben dita i, de tant en tant, li feim repetir.
  • Quan ja sap produir les paraules que necessita, no deixar que només faci el gest. Animar-lo a produir les paraules.
  • Xerrar d’allò que el nin està manipulant, mirant i tocant. Que sigui el nin el qui trii el joc, el conte... No sempre l’adult ha de dur la iniciativa. D’aquesta manera el nin mostrarà més interés si és ell el que ha triat el que més li agrada.
  • Ajudar al nin interpretant els seus actes comunicatius encara que no siguin molt clars. Si realitza una vocalització “iota”, demanant-li “qué vols sa pilota?”. Si esteim segurs de que sap i pot dir la paraula correctament li haurem de demanar que s’esforci en dir-ho bé, perqué sabem que sí ho pot fer.
  • Emprar una entonació agradable. Evitar cridar.
  • Evitar renous ambientals (televisió, ràdio...) quan el nin parla. És convenient un ambient tranquil.