divendres, 31 de març del 2017

Projecte Serra de Tramuntana

Des del taller d'estimulació de la parla també volem introduir algun conte relacionat amb el projecte de centre i el respecte per la natura, per això aquesta setmana a les aules de 5 anys (dimarts) i a les aules de 3 i 4 anys (divendres), hem xerrat d'un conte relacionat amb la natura:

 Comentam la possibilitat de que a la Serra de Tramuntana trobem óssos o nútries, si tenim algun dels animals que surten al llibre (serp, conill, mofeta...).

I començam la història d'un ós a qui li agradava abraçar els éssers vius que trobava. 
 Un dia, va aparèixer un senyor amb una destral que semblava que també volia abraçar els arbres.
Però no! aquell llenyataire no havia anat al bosc amb cap bona intenció. Així que l'ós va haver de pensar una manera per poder salvar aquell arbre. I el final, ja vos l'explicaran els vostres infants!

Després a 5 anys treballam els cops de veu (síl·labes) amb la cançó del silenci. Tornam a veure i a cantar la cançó de l'abecedari fonològic. Ho fan molt bé i els hi agrada molt! Teniu els enllaços a la part esquerra de la pantalla.

A 4 i 5 anys, treballam el vocabulari de les fruites, verdures/hortalisses i fruits secs mitjançant fotos. Classificam, aprenem paraules noves, comptam, comparam... (cada grup al seu nivell). I per acabar, una cançó sobre les fruites i les verdures. Podeu veure-la aquí

dimarts, 21 de març del 2017

El ratolí Pérez (segona part)

En el primer trimestre vaig contar a la classe de 5 anys un conte del Ratolí Pérez i aquest segon trimestre hem tornat a gaudir de les aventures d'aquest ratolí tan misteriós. És un conte adreçat per infants de 5-6-7 anys on a en Roc, el protagonista, se li comencen a caure dents i a rebre cartes del ratolí. A la fí hem sabut per a què fa servir les dents! I què passa si un dia perdem la dent i no li podem posar davall el coixí? Avui també ho hem après.





I després, treballam els sons de les lletres. Faig molta incidència en COM SONA LA LLETRA que no és el mateix que dir QUIN NOM TÉ LA LLETRA. La lletra sona /fffffffffffffffffff/ i el seu nom és "efa". Això els hi ajuda a l'hora de assolir la correspondència entre la grafia i el fonema, és a dir, la lletra i el so que tè. Vos anim a escoltar amb ells aquesta cançó que sembla que els hi agradat bastant (i és molt simple!).

divendres, 17 de març del 2017

Avui a 3 anys, un llibre i un joc nous!

Avui hem fet la primera part del taller d'estimulació de la parla en el pati. I és que s'estava tan bé que hem anat al porxo a contar i a fer màgia amb el següent llibre:
 Diguem que és la segona part de "Un llibre" de Hervé Tullet. Si vos he de ser sincera, a mí m'agrada més el primer llibre, però aquest també és divertit i els nins han pogut fer màgia seguint les ordres de l'autor. 


I després, ja a classe, he presentat un joc nou:consisteix amb unes figures geomètriques de plàstic dur i colors diferents. Es pot jugar de moltíssimes maneres diferents. Se li pot treure molt de profit. Avui primer, hem jugat a col·locar-nos davant, darrera, al costat... d'un altre nin o nina.
 El joc duu unes fitxes per poder copiar els models que proposen. hi ha diferents graus de dificultat. Aquest joc el vaig comprar a una web i està tot en anglès però l'he vist també a la tenda Jugettos (no tenc comissió ;-) ).

 Ara toca als nins anar seguint les meves ordres i fer l'acció. "Col-loca la bolla devora/davant/darrera...




 I anam complicant i afegint més formes geomètriques.



Molt bé!!

La Zebra Camil·la

La zebra Camil·la

Hi havia una vegada una zebra que no volia dur calçons i retranques perquè ja era gran PERÒ el vent bandit li va llevar les retxes del seu vestit!! I així anava ella, plorant 7 llàgrimes i amb 7 retxes menys. Semblava una mula blanca! Sort dels seus amics que li varen ajudar regalant-li retxes de diferents colors i eixugant-li les 7 llagrimes. 


Ens hem fixat en el títol, reconeixem la Z però és difícil entendre que sona com una SSSSSSSSSSSS d'una abella volant. I en castellà? Sona diferent.

Dibuixam a la pissarra 7 llàgrimes i anam descomptant fins que aconseguim que na Camil-la deixi de plorar. Cada vegada que na Camil·la aconsegueix una retxa nova, li borram una llàgrima. L'ajuden una serp, un llagost violinista, un ànec, una aranya, un arc de Sant Martí i un caragol!

I al final així de guapa ha quedat la nostra zebra amb les retxes de colors!

divendres, 10 de març del 2017

Si jo fos un gat...




A la classe de 4 i 5 anys aquesta setmana hem treballat "Si jo fos un gat...". Els nins i nines responen a la pregunta "Que t'agradaria fer si fossis un gat?" a partir d'aquí, explicam lo important que és la diversitat  i l'acceptació de que no a tots ens pot agradar fer, pensar, sentir les mateixes coses. Vos adjunt una extensa explicació de com es pot tractar aquest conte:

–¿Qué pasaría si fueras un gato?
–Si yo fuera un gato…

La respuesta a la pregunta con la que da comienzo el relato de Paloma Sánchez Ibarzábal abre un abanico de divertidas posibilidades que dan origen a este gracioso álbum (y a su título).

En muchos cuentos, los protagonistas son animales antropomórficos: se comportan, se visten y actúan como si fueran seres humanos. Sin embargo, en este cuento se invierte la situación y se coloca a una persona al otro lado del espejo.
Tampoco en este caso la transformación es producto de un hechizo, tal y como sucede en múltiples cuentos en los que los protagonistas son príncipes o princesas convertidos en ranas, ciervos, cisnes…
Si yo fuera un gato es una propuesta divertida, a modo de juego, que permite tomar conciencia de la realidad (vivencias, emociones, necesidades…) del otro con el objetivo último de entenderlo mejor.

“Ponte en mi lugar”, solemos apelar para facilitar la comprensión de nuestras decisiones o comportamientos. No hay duda de que la mejor manera de conocer al otro es a través de lo que comúnmente –y de modo figurado– llamamos “ponerse en su piel”. A menudo reprobamos con un “yo no lo haría”, creyendo erróneamente que lo que está (o no) bien para nosotros, lo está indiscutiblemente para los demás.
El relato de Paloma Sánchez Ibarzábal nos recuerda que no a todos nos divierte lo mismo y nos advierte de la posible injusticia que podemos estar cometiendo cuando lo damos por hecho.
Así, si fuéramos un gato no nos gustaría que nos pusieran lazos para demostrarnos cuánto nos quieren; ¡preferiríamos que nos hicieran cosquillas en la barriga!
De igual modo, conocer y aceptar las diferencias del otro nos hace más tolerantes hacia comportamientos alejados de los nuestros: como buscar en la basura –y no en una tienda– el mejor regalo para nuestra mejor amiga o preferir perseguir ratones a ir al cine, teatro o circo.
Al mismo tiempo, este relato nos revela que aquello que hace distinto al otro puede ser toda una virtud o ventaja que todos desearíamos.
Así, un gato no tiene miedo a la noche (y podría cazar todos nuestros fantasmas) y es uno de los animales más fieles: Si yo fuera un gato, no podríamos ir juntos al colegio por mucho que tú lloraras. Me echarían de allí en cuanto pusiera una pata en clase. (Pero siempre te esperaría junto a la puerta).
En todo caso, los verdaderos afectos están por encima de gustos, hábitos o preferencias culinarias: Si yo fuera un gato, hay una cosa que no cambiaría… ¡Siempre sería tu amigo!

Las ilustraciones de Anna Llenas refuerzan el carácter divertido y entrañable del relato con personajes graciosos y tiernos. Muchos de ellos no aparecen en el relato textual de Paloma Sánchez Ibarzábal, como el pícaro e inseparable ratón, con los que se acrecienta el tono divertido y afectivo de la historia con la que Anna Llenas se identificó desde un principio: “Cuando me encargaron el proyecto me puse muy contenta. Por unos días me podré poner en la piel de mis gatitos”.
Al inicio de un trabajo, a esta ilustradora le gusta familiarizarse con los personajes, poniéndolos en diferentes situaciones y “compromisos”, los que sugiere el texto y otros nuevos... “es una manera de abordar y ponerme en la piel del personaje”, aclara. En este caso, este estudio de situaciones se puede comprobar en las guardas del libro.
La técnica empleada ha sido la del collage con papeles y cartones pintados previamente en acrílico. De este modo, incorpora volumen al dibujo plano con el objeto de que se perciba lo rústico del material. Para este trabajo, ha aprovechado recortes de cajas de transporte, de cereales, envoltorios… para componer la ilustración tipo diorama o escenario teatral.
El resultado es un collage muy volumétrico en el que se percibe el grosor, los detalles y la textura del material empleado como base. En cambio, las escenas tienen fondos simples, nada recargados, “que dejan espacio abierto a que el lector entre, mueva, toque y complete la historia con su propia imaginación”, concluye la artista.

Texto de Paloma Sánchez Ibarzábal
Ilustraciones de Anna Llenas

divendres, 3 de març del 2017

T'has rentat les dents?

A la classe de 4 anys treballam la higiena bucal, gràcies al conte "T'has rentat les dents?".

Aprenem vocabulari nou: dentífric, col·lutori, fil dental, bactèries... Explicam com ens feim les dents netes, quan ho hem de fer i qui ens pot ajudar a cuidar les nostres dents. Quan de temps hem de fer les dents netes? Aquí surten respostes de tots tipus, però el rellotge de na Malena ens avisa de quan han passat 3 minuts, els temps que hauríem d'estar fent les nostres dents netes. Ens ha semblat que és bastant de temps.





Si encara no ho han fet, és hora d'anar al dentista, sense cap por!
Ens ha quedat pendent acabar la fitxa de l'activitat. Començam a pensar com escriuríem les paraules "pasta", "dent" i "raspall", però ja és hora d'anar a veure si ha arribat la Jaia Corema a l'escola!