Conte de l'aurora

Divendres passat, a la sessió de 4 anys, vàrem treballar un dels hàbits més importants de la parla: CUIDAR LA VEU. Mitjançant una adaptació d'una altra adaptació vaig explicar, amb l'ajuda de la titella d'un lleó, "el conte de n'Aurora" que la logopeda Eugenia Romero havia penjat al seu blog de "maestros de audición y lenguaje". La setmana que vé contaré aquest conte a la classe de 5 anys.

Les cordes vocals són representades per dues retxes negres plenes de perles de colors (gomets) que van caient cada vegada que cridam i feim un mal ús de la veu. D'aquesta manera, el protagonista del conte que crida molt a l'escola, al pati i a casa comença a perdre perletes, a perdre la veu fins que es queda afònic. El lleó l'ajudarà a recuperar-la seguint les pautes de fer silenci, protegir el seu coll del fred i beure aigua natural a glopets. Si segueix aquestes passes, tornarà a recuperar la seva veu.

Els infants varen crear la seva pròpia Aurora aferrant gomets de diferents formes, tamanys i colors.

Aquí tenim una Aurora, unes cordes vocals, sana i amb totes les perles:

Aquí, n'Aurora comença a perdre les perles i el protagonista començava a quedar-se afònic:

Ara ja n'Aurora no té perles i no podem xerrar perquè també hem perdut la veu: